Detecten 21 components del plàstic al cos d’un grup de voluntaris

17

Un estudi ha detectat la presència d’una mitjana de 21,3 substàncies derivades del plàstic en l’organisme d’una vintena de personalitats rellevants del món de la ciència, la cultura i l’esport, que es van presentar voluntàries perquè fos analitzada la seva orina.
Aquest treball pioner, dut a terme per la Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable (Rezero), cerca conscienciar sobre els efectes nocius dels plàstics en la salut, per mitjà de la campanya “Salut de plàstic”, ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori en un comunicat.
Una vintena de persones rellevants en diversos àmbits de la societat balear i catalana es van prestar voluntàries perquè s’analitzés la seva orina amb la finalitat de detectar si estaven presents en ella 27 compostos derivats del plàstic, 15 d’ells ftalats i 12 fenols.
En conjunt, el nombre de compostos detectats oscil·la entre un mínim de 20 i un màxim de 23 en cadascun dels voluntaris, amb una mitjana de 21,3 entre tots els participants.

Manu San Félix

En el projecte han participat, prestant-se a l’analítica, el pintor Miquel Barceló, l’activista ecologista Margalida Ramis, l’epidemiòleg Maties Torrent, el cantant Pau Debon, el catedràtic en salut pública Antoni Aguiló, el biòleg marí Manu San Félix, la presentadora Victòria Maldi, l’actor Toni Gomila, la investigadora marina Salut Deudero i la futbolista Mariona Caldentey, entre altres.


En tots els participants s’han trobat els quinze ftalats. Quant als fenols, 5 dels 12 estan presents també en tots els voluntaris, mentre que 3 d’ells no s’han detectat en cap. Els altres 4 fenols s’han trobat en alguns dels voluntaris i en uns altres no.
L’estudi indica que els ftalats són substàncies que s’utilitzen com a plastificants i fixadors, per a incrementar la flexibilitat i elasticitat del plàstic i per a fixar fragàncies en colònies, ambientadors i altres productes. Estan presents en objectes quotidians que van de joguines a cables, productes de neteja, vernissos i cosmètics.

Entre els fenols figuren els parabens, bisfenols, l’oxibenzè i el triclosan, i s’usen per a donar resistència als plàstics, per la qual cosa figuren en envasos, detergents, tèxtils, productes de neteja i material escolar, entre altres articles.

L’estudi assenyala que si bé hi ha incerteses científiques i pràctiques sobre l’impacte d’aquests compostos en la salut, hi ha “coneixement suficient” que poden causar malalties i tenen incidència en l’obesitat, la diabetis i la infertilitat, entre altres.

La campanya “Salut de plàstic” vol visibilitzar els efectes nocius per a la salut de la “plastificació” abusiva dels aliments i l’ús de productes de plàstic d’un sol ús.
Assenyalen que l’organisme està exposat de forma directa a aquests compostos mitjançant inhalació, ingestió i contacte amb la pell.
La directora de Rezero, Rosa García, ha assegurat que “la ciutadania està exposada diàriament a una dieta plastificada i no és conscient d’això”. “Aquest plàstic conté substàncies que migren al nostre cos i afecta directament la nostra salut”, ha explicat.