El Formentera guanya el derbi 1-3

19

Per Paco Natera

Després dels mals resultats, on va sumar únicament un punt de nou possibles en les últimes jornades, el Formentera necessitava com el menjar trencar amb la seva mala dinàmica i ho ha fet en el millor escenari possible, en el camp del Sant Rafel, un equip que no ha posat les coses fàcils als roigs i negres i que, per ocasions de gol creades, va merèixer millor sort. El conjunt de sa Creu, sense Vicente Román en la banqueta després de la seva destitució, ha estat dirigit pel seu director esportiu, David de Pablos, qui no ha pogut evitar la segona derrota consecutiva d’un planter que no coneix la victòria des de la jornada 15, quan va guanyar per la mínima a Inca enfront del Constància.

El petit estadi rafeler va presentar un gran ambient en la graderia, amb diverses desenes d’afeccionats formenterencs animant i donant suport el conjunt d’Iván Gómez. Tampoc van voler perdre’s el derbi pitiús els fidels fans del Sant Rafael, que van donar alè als seus jugadors fins al xiulet final de l’àrbitre. Després d’una arrencada de joc competit i disputat, el primer cop el va donar el Formentera gràcies a un gol en pròpia porta després d’un centre a l’àrea d’Omar Álvarez. Era el minut 30 i els roigs i negre es posaven per davant en el marcador per a alegria del nodrit grup de seguidors visitants, que van celebrar el segon tant dels seus minuts després, però el col·legiat va anul·lar per fora de joc el reeixit pel mateix Omar Álvarez.

El primer temps va concloure amb mínim avantatge per al Formentera, però amb molt bones sensacions del Sant Rafael, malgrat no inquietar amb massa perill el marc defensat per Jorge Rives. En el 58, va debutar en el Formentera un dels seus últims fitxatges, el davanter Laure, que va substituir a un incombustible Bonilla. De l’estrena en lliga del roig i negre es va passar a l’empat del Sant Rafael. La insistència del conjunt blau va ser recompensada amb el gol d’Orozco en el 62. Una diana molt festejada per la parròquia local, que tenia fe en la remuntada, tot i l’ensurt que es van endur poc després amb el tret de rosca de Laure, que apunt va estar de marcar el seu primer gol amb el quadre d’Iván Gómez.

Però el que no va fallar en la jugada d’atac posterior va ser Garmendia, donant de nou avantatge a un Formentera que no es va ensorrar després del gol del Sant Rafel. Era el 64 i el conjunt formenterenc va encarrilar el derbi per a alegria dels seus seguidors, que van festejar en gran la diana del futbolista basc. El quadre local, després de la garrotada, va estirar línies i va anar pel partit, gaudint de clares oportunitats de gol per a igualar la contesa. En el 72 i el 78, el porter Jorge Rives, amb dues grans aturades, va evitar que la pilota acabes dins la xarxa després de dues rematades del Sant Rafael. I del que va poder haver estat l’empat es va passar al tercer del Formentera, obra d’Omar Álvarez en el 80, que va definir a la perfecció davant de la meta de Jorge Chanza.

Aquest article es fa en col·laboració amb futbolpitiuso.es