Els HPO de Sant Ferran premiats pels arquitectes d’Espanya

39

El Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya ha donat el Premi d’Arquitectura espanyola 2019 al Projecte Life Reusing Posidònia ex aequo amb el Museu del Clima de Lleida. El jurat ha considerat que ambdues obres tenen el mateix mèrit per aconseguir el guardó, amb el que els arquitectes espanyols reconeixen els millors treballs fets en l’àmbit de l’arquitectura al nostre país en el darrer bienni. En aquesta ocasió, a més dels valors arquitectònics de les obres, el jurat ha tingut com a referència els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.
El jurat ha destacat que son “equipaments públics exemplars, que mostren una preocupació mútua per la investigació i la sostenibilitat” i valora les “grans dosis de disseny i enginy, aprofitant els materials propis del lloc, potenciant la bellesa de l’entorn”.
Projecte Life Reusing Posidònia

Premiat en la catorzena Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i finalista en l’onzena Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme (BIAU), Life Reusing Posidònia són 14 habitatges de protecció pública en règim de lloguer situades en el municipi de Sant Ferran, a l’illa de Formentera. Es tracta d’un projecte d’adaptació al canvi climàtic promogut per l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi) i la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic de les Illes Balears, i finançat pel programa europeu LIFE+ en la categoria de governança ambiental. Els seus autors són Carles Oliver Barceló, Antonio Martín ProcopioJoaquín Moyá Costa, Alfonso Reina Ferragut i María Antonio Garcías Roig, arquitectes del Ibavi.

La seva finalitat era millorar l’habitabilitat dels habitatges (temperatura, control de la humitat, il·luminació, flexibilitat d’usos, etcètera) i oferir dades contrastades a l’Administració, obtinguts arran de l’avaluació d’un edifici pilot. De fet, la iniciativa va permetre assajar fórmules per a reduir la petjada ecològica i monitorar el confort dels edificis gràcies a la col·laboració de la Universitat de les Illes Balears. El projecte vincula patrimoni, arquitectura i canvi climàtic, i demostra que la utilització dels sistemes i materials de l’arquitectura tradicional, relegats habitualment a la rehabilitació, permeten estalviar més d’un 60% d’emissions de diòxid de carboni durant la construcció de les obres. En les obres es va recuperar la posidònia oceànica seca com a aïllament tèrmic, aconseguint traslladar que no sols s’habita una casa, sinó un ecosistema.