I jornada de divulgació dels espais protegits d’Eivissa i Formentera

39

El centre de cultura Sant Jeroni, a Sant Josep de sa Talaia, ha estat l’escenari, aquest dissabte, de la I Jornada de divulgació científica dels espais naturals protegits de les Pitiüses. La gestió de les espècies al·lòctones i els resultats obtinguts, en aquest sentit, al Parc Natural de ses Salines i a les Reserves Naturals des Vedràes Vedranell i els illots de Ponent han protagonitzat les quatre ponències que també s’han pogut seguir de manera telemàtica.

La Jornada ha estat inaugurada per Ana Pérez-Cembranos i Valentín Pérez-Mellado del departament de Zoologia la Universitat de Salamanca. En la ponència
“Àrees protegides, sargantanes i serps a Eivissa” han analitzat els efectes dels ofidis detectats fins ara sobre la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis). Els ponents han comentat que encara estan avaluant les abundàncies de sargantanes i la seva relació amb la presència de serps, però han volgut destacar la necessitat de tenir en compte altres factors relacionats amb la conservació de les sargantanes.

Amb el títol “Es Vedrà, una joia botànica finalment protegida”, el professor del departament de Botànica de la UIB Joan Rita ha donat a conèixer la riquesa botànica d’aquest illot i la seva recuperació sense la presència de cabres. Les feines de seguiment amb parcel·les control que es duen a terme, de manera ininterrompuda des de la primavera de 2016, han permès monitorar els canvis en la vegetació que han sofert oscil·lacions notables lligades al nombre de cabres presents a l’illot.

Rita ha destacat, en aquest sentit, que el darrer any la cobertura mitjana de la vegetació de les parcel·les augmentà en més d’un 30% i a una de les parcel·les la recuperació fou extraordinària, superant el 66% d’increment. Pel que fa a les espècies, una part important es deu a l’expansió de la ravenissa groga (Diplotaxis ibicensis), endemisme balear, molt colonitzador i de cicle vital ràpid. Altres endemismes com la camamil·la des Vedrà (Santolina vedranensis), Biscutella ebusitana o Teucrium cossonii subsp. punicum també s’han vist afavorits per l’absència de cabres.

El botànic ha conclòs que “L’eradicació de les cabres ha estat la passa imprescindible perquè es Vedrà torni a recuperar els seus extraordinaris valors naturals i que el seu valor com icona d’Eivissa ho sigui no només per la seva imponent presència sinó també pel seu enorme valor com a part del patrimoni natural d’Eivissa i de totes les Balears”.

A continuació, ha tengut lloc la ponència “Crònica d’un èxit, la recuperació d’una planta en perill d’extinció a l’illot de s’Espartar” a càrrec de Miquel Capó, del departament de botànica de la UIB qui ha explicat que, des del 2015 fins a l’actualitat es fa el seguiment botànic de l’illot de s’Espartar on s’ha constatat una ràpida recuperació de la flora una vegada lliure de conills.

En aquest sentit, el resultat més rellevant és la recuperació de Medicago citrina (Font Quer) Greuter, endemisme balear en perill crític d’extinció i considerada una de les 50 plantes més amenaçades de la conca Mediterrània. L’equip de botànics va dur a terme en 2019 un cens poblacional exhaustiu a tot l’illot amb xifres de més de 2.300 individus, fonamentalment juvenils, la qual cosa suposa duplicar la població global d’aquesta espècie amenaçada en sols 2 anys.

Les jornades han finalitzat amb la conferència de la biòloga Amanda Cohen sobre la situació del cranc blau (Callinectes sapidus), espècie considerada com una de les 100 pitjors espècies invasores i que es va detectar el 2018 a les Pitiüses. Cohen ha explicat que des de 2019 s’han fet tasques de control de l’espècie i els estudis mostren un augment de la seva activitat als mesos més càlids, així com un augment de les captures de mascles després de les primeres captures. Com a dada positiva, ha destacat que, fins al moment, es concentren a una sèrie limitada d’indrets la qual cosa facilita el seu control.