Les Balears,Còrsega, Sardenya i Gozzo demanen a la UE que compensi la insularitat

15

Aquest dimarts les regions insulars de les Balears, Còrsega, Sardenya i Gozzo han signat una declaració per reivindicar el fet insular davant la Unió Europea. En concret, han exigit mesures per pal·liar els efectes que provoca ser territoris de doble perifèria a Europa, a causa de ser illes i estar situades a la conca mediterrània. En aquest acte polític conjunt, que ha tingut lloc a Brussel·les impulsat per les Balears, s’hi ha tractat per primera vegada del concepte d’insularitat mediterrània. Aquest concepte es refereix a una situació específica de territoris amb problemes de connexió amb el continent, dificultats logístiques derivades d’aquesta circumstància, reptes comuns com garantir que la pressió humana i turística sigui compatible amb la protecció d’un territori fràgil, i la responsabilitat de fer de porta entre continents i territoris del sud d’Europa.

L’objectiu és enfortir la unió d’aquests territoris perquè es puguin establir nous criteris de cohesió territorial a partir de 2020, quan s’obre un nou escenari polític i normatiu. La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha intervingut en l’acte «Insularitat mediterrània: reptes i futur», que s’ha celebrat en el marc de la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, en la qual s’han exposat les línies fonamentals d’aquesta Declaració. «El nostre objectiu és construir una Europa més propera als ciutadans: l’Europa de les regions», ha començat la seva intervenció. En aquesta línia, ha exposat que «és des de la proximitat que es garanteixen la majoria de solucions per a la ciutadania» i que, per tant, és important que tots els territoris europeus puguin tenir igualtat d’oportunitats: «El fet de ser illes ens condiciona de forma decisiva la nostra competitivitat i el nostre desenvolupament econòmic i social».

En la Declaració, els quatre territoris recalquen que «la insularitat és una font d’obstacles estructurals, naturals i permanents que tenen com a resultat un ampli ventall de mancances i fracassos del mercat». Les diseconomies d’escala, les escasses infraestructures de xarxes, les interrupcions físiques i digitals, o els costs addicionals per a empreses i ciutadans són alguns dels exemples que s’hi exposen. Per aquest motiu, es reclama un marc legislatiu complet per complementar les polítiques i la legislació de la UE amb components centrats en les illes i que s’implementi, plenament, la cohesió territorial.