La dieta mediterrània podria reduir el risc de contagi de COVID-19 fins a un 64 per cent en les persones que millor la segueixen, segons un estudi de la Universitat de Navarra realitzat entre 9.677 participants del Projecte ‘SUN‘ (Seguimiento Universidad de Navarra) i publicat a la revista ‘Clinical Nutrition‘.
Els beneficis que una nutrició adequada suposa per al sistema immunitari feien esperar que la dieta mediterrània protegís de la infecció pel Coronavirus; no obstant això, és la primera vegada en el món que una recerca epidemiològica el descriu.
L’investigador Rafael Pérez Araluce, graduat en Farmàcia i Nutrició per la Universitat de Navarra, i la doctora Silvia Carlos, vicedegana d’alumnes de la mateixa Facultat, també professora en el Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Facultat de Medicina, han estat els principals autors del treball, al costat d’investigadors del CIBEROBN, com el catedràtic Miguel Ángel Martínez-González.
La doctora Carlos explica que, per a realitzar l’estudi, es van identificar els participants que tinguessin un diagnòstic mèdic d’infecció al costat de resultats positius en proves diagnòstiques de COVID-19 des de febrer fins a desembre de 2020. “Es va excloure als professionals de la salut, donada l’alta exposició a la infecció que, per desgràcia, havien tingut. Si els haguéssim inclòs, els resultats s’haurien distorsionat i no es podrien obtenir recomanacions de salut pública per al total de la població”, assenyala.
ÍNDEX DE MESURAMENT TRICHOPOULOU: MENYS CARN, MÉS VERDURA I ALCOHOL MODERAT
Els hàbits alimentaris dels participants es van avaluar mitjançant una puntuació de 0 a 9 d’adherència a la dieta mediterrània, segons el ‘score de Trichopoulou‘, “un índex de nou ítems establert per la professora de la Universitat d’Atenes Antonia Trichopoulou, coneguda com la mare de la dieta mediterrània”, explica la doctora Carlos.
“El seguiment de deu anys a aquests participants del Projecte SUN és el que ens va permetre fa uns mesos analitzar la hipòtesi de si l’adherència a la dieta mediterrània podria protegir de la infecció per SARS-CoV-2″, explica. “Vam poder observar que els participants amb una adherència intermèdia (=4 i <7) tenien una probabilitat significativament menor de desenvolupar COVID-19 que aquells amb baixa adherència; d’altra banda, els qui posseïen una major adherència (= 7) presentaven el menor risc, en comparació amb aquells participants amb 3 o menys punts”, afirma.
L’adherència a aquest patró en el sistema desenvolupat per Trichopoulou es mesura segons existeixi una major proporció de grasses monoinsaturades (provinents principalment de l’oli d’oliva), fruites i fruita seca, verdures, llegums, cereals i peix; i una menor ingesta de carn i lactis; així com un consum moderat d’alcohol.
La doctora Carlos testifica que es tracta d’uns resultats importants, “per qüestió de Salut Pública”, ja que és la primera vegada que es veu en un estudi prospectiu d’aquesta envergadura que un patró d’alimentació saludable pot prevenir la COVID-19. Per això, declara que “aquestes evidències científiques han d’arribar al nombre més gran de persones”. “Si no, la nostra recerca no té sentit, perquè treballem per a intentar millorar la vida de les persones”, apunta. Aquests resultats mostren, segons l’experta, que en l’àmbit personal hi ha “un gran marge de millora per davant, també en la pandèmia”.
“Se sol pensar que viure en una zona mediterrània comporta, gairebé per defecte, el seguiment del patró d’alimentació que porta el seu nom, però no sempre és així”, expressa. “És necessari que es repliquin recerques com aquesta, per a augmentar el grau d’evidència i anar aconseguint canvis en la salut de la població”, conclou.
