Una cova de la Mola va ser cambra mortuòria fa 4000 anys

458
Ana Ureta, Angela Orosa i Alba Ruiz, excavant la Cova 127

L’eivissenc Pau Sureda i Edgar Camarós dirigeixen les excavacions que busquen restes de la presència humana en l’Edat de Bronze.
El projecte d’excavacions a Formentera va començar en 2012 centrant-se en la prehistòria de Formentera en el jaciment de Barbaria II que és una dels més grans i millor conservats de les Balears de l’Edat del Bronze.
Els treballs han anat descobrint en diferents fases com era la vida dels habitants de l’illa fa al voltant de 4.000 anys com a compte el doctor en arqueologia, Pau Sureda: “Hem anat investigant el poblat, hem excavat diferents habitacions i en 2014 comencem una línia de recerca paral·lela centrada en el món funerari, que ens ha anat descobrint com enterraven en la prehistòria els formenterencs als seus sers estimats”.
Una part de l’equip format per restauradors, arqueòlegs i historiadors treballa en la cerca de restes humanes en una cambra mortuòria situada a l’interior d’una cova de molt difícil accés en els penya-segats de la Mola.
En un treball anterior es van localitzar en l’accés a la sala interior les restes d’una dona, un home i un nen, la qual cosa fa presagiar que la zona més àmplia de la cova pugui albergar més restes.

Diferents rituals per a diferents classes socials
La recerca en la “Cova 127” segons Pau Sureda: “Permeten conèixer no sols com
va ser la vida d’aquelles persones, sinó també quals eren els rituals que les
comunitats prehistòriques realitzaven amb els seus morts”.
Preguntat per aquests rituals de l’Edat del Bronze, Sureda explica que: “Hi havia dues
maneres diferents d’entendre la mort: una consistia a portar als morts a espais
recòndits i estrets com aquesta cova i una altra era portar les restes a espais
més monumentals com el sepulcre megalític de Ca Na Costa. Aquesta dualitat és molt
interessant ja que ens fa sospitar que hi havia separació de classes socials o bé
grups diferents amb costums diferents”.
El projecte es duu a terme gràcies a l’acord entre el Consell de Formentera i l’Institut
Internacional de Recerques Prehistòriques de Cantàbria.